En un camp magnètic altern, es pot veure la tira de metall magnetostrictiu que vibra segons la freqüència del camp magnètic altern. Si la freqüència del camp magnètic altern és consistent amb la freqüència ressonant de la barra metàl·lica, la seva amplitud és la més gran, és a dir, es produeix ressonància. Aquest efecte és especialment obvi per a la permalloy (o aliatge de ferro-níquel). D'altra banda, aquest efecte magnetostrictiu és reversible, és a dir, efecte piezomagnètic.
Per tant, quan la freqüència del camp magnètic altern coincideix amb la freqüència de ressonància de la tira metàl·lica en l'etiqueta acostomagn magnètica, la tira de permalloy comença a vibrar. Quan el camp magnètic altern està apagat, l'etiqueta acostomagn magnètica mantindrà una vibració humida durant un cert període de temps com una forquilla d'afinació, i generarà un senyal de ressonància com a extensió espacial del camp magnètic alternatiu, que pot ser detectat pel receptor.
El coeficient de magnetostricció λ s'utilitza per descriure l'efecte magnetostricció, λ=(LH-L0)/L0, L0 és la longitud original del material, i LH és la longitud del material després del canvi sota l'acció d'un camp magnètic extern. Com que Permalloy té un coeficient d'alta magnetostricció, com ara: Ni50 Permalloy λ=25×10-6, Ni80 Permalloy λ=(0.1"0.5)×10-6, de manera que la magnetostricció de Permalloy Els coeficients són més grans, i el senyal de ressonància generat per l'etiqueta també és més gran.